Demo

Confinada en solitud

La veritat és que no ens esperavem una cosa com la que estem vivint. Les notícies no són gaire alentadores -tot i que mica en mica sembla que la corva es va frenant- Visc sola, tot i que cada dia mantinc el contacte amb els meus fills mitjançant les videotrucades, no ens podem veure per por al contagi. Un cop a la setmana surto a comprar al barri amb mascareta i guants tal i com la OMS ens indica que ho hem de fer. Intento mantenir l’equilibri emocional que la situació em permet. Al matí vaig trastejant per casa i a la tarda, faig una estona de gimnàstica, llegeixo -que m’agrada molt- i quan són les vuit, surto a la terrassa a aplaudir. I en fi, un dia es repeteix a l’anterior, però ens en sortirem!❤️❤️


Recollir l´excrement

Un dia anant pel carrer vaig veure un gós que va fer caca, i la dona que el portava no va recollir. Li vaig dir que siusplau recollis l’excrement, i em va dir que tenia les bosses a casa, de sobte va veure que hi havia una bossa al terra la va recollir i la va tirar a la paperera.


El senyor de la loteria

El dia de l´aniversari del meu pare vaig anar a la loteria a comprar un número i la noia em va dir si tenia 18 anys i li vaig dir que si peró em va demanar el DNI, però no el portava i em va dir: sense DNI no te el puc vendre i un senyor em va dir: ja tu compro jo i si no hages sigut per aquest senyor tindria que haver tornat a casa a buscar el DNI


Encara queda gent amable al món

Un dia, estava amb uns amics i vam decidir anar a comprar berenar a un supermercat. Vam entrar un amic i jo, i ens vam dirigir cap on hi havien les pastes. Quan ja havíem decidit què comprar, ens vam adonar de que ens faltaven 0’20€. El meu amic i jo ho estàvem comentant i de cop se’ns va apropar un home i ens va donar 0’20€. Li vam donar les gràcies i vam poder berenar molt bé!


Els gats perduts

Tot i que no tinc molt bona relació amb la meva veïna, un dia que no trobava els gatets de la meva germana aquesta veïna va venir i em va dir que havia trobat els nostres gatets afora la porta de l’edifici. Li vaig donar les gràcies per haver-los trobat


La cartera al bus

L’any passat, estudiava a Barcelona i havia d’agafar l’autobús cada dia. L’agafava a les 6:15 del matí per anar-hi, i a les 15:15 per tornar cap a Vic. I en més d’una ocasió a la tornada cap a Vic, em dormia a l’autobús, i un dia, em vaig deixar la cartera al seient i vaig baixar de l’autobús tant tranquil. al matí següent quan anava direcció a la parada de bus em vaig adonar que no portava la cartera a sobre.. Així que vaig decidir anar a l’estació a veure si l’havien trobat. I efectivament un noi es va trobar la cartera i la va portar a l’estació!! Amb tota la documentació i els diners merci senyor!!